Per Toni Roderic, President de la Federació d’Els Verds.
Passades les eleccions catalanes -i atès el resultat-, s’obren diversos escenaris i possibilitats -depèn de  les anàlisis que fem- però allò inqüestionable és que res no quedarà igual i que en el pitjor dels casos les competències de Catalunya i el seu nivell de sobirania canviarà a bastament. Açò ens empeny, d’acord amb l’Estatut valencià que aprovà el PP, a reclamar l’acompliment de la «Clàusula Camps» en la qual se’ns ve a dir que »si hi ha una ampliació de les competències de Catalunya que no estiguen assumides a l’Estatut valencià o no li hagen estat atribuïdes, transferides o delegades als valencians amb anterioritat obligarà a les institucions d’autogovern a promoure les corresponents iniciatives per a l’esmentada actualització».
Qualsevol canvi de la relació dels catalans amb l’estat volem que siga nostra també. Siga quina siga evidentment. Tot incloent, és clar que sí, el nostre dret a decidir o la independència si fóra el cas. Ja sé que el PP, el PSOE i la part podemita de Compromís i d’IU no estaran massa per la labor, ni els farà cap gràcia i menys ara que arriben les eleccions importants per a ells: les espanyoles. Però, què hi farem? Algú ho havia de dir, no? I més els que sempre hem estat políticament incorrectes. I més encara ara que vénen eleccions. Haurem de respectar les lleis aprovades pel nostre parlament, no?
I com deia el dux de Venècia en la sentència a favor d’Antonio i en contra de Shylock: «dura lex, sed lex». Reclamem, doncs, la «Clàusula Camps» i tirem endavant amb el nostre dret a decidir com a mínim. Les escletxes en casa dels tirans s’han d’aprofitar.
Més informació:
Toni Roderic, President de la Federació d’Els Verds (670 369 672)