I serà la veu del teu poble

I seràs, per a sempre, poble

I patiràs i esperaràs

I aniràs sempre entre la pols

Et seguirà una polseguera

I tindràs fam i tindràs sed

No podràs escriure els poemes

I callaràs tota la nit

Mentre dormen les tues gents

I tu sols estaràs despert

I tu estaràs despert per tots

No t’han parit per a dormir

Et pariren per a vetlar

En la llarga nit del teu poble

Tu seràs la paraula viva

La paraula viva i amarga

Ja no existiran les paraules

Sinó l’home assumint la pena

Del seu poble, i és un silenci

Deixaràs de comptar les sil.labes

De fer-te el nus de la corbata

Seràs un poble, caminant

Entre una amarga polseguera

Vida amunt i nacions amunt

Una enaltida condició

No tot serà, però, silenci

Car diràs la paraula justa

La diràs en el moment just

No diràs la teua paraula

Amb voluntat d’antologia

Car la diràs honestament

Iradament, sense pensar

En ninguna posteritat

Com no siga la del teu poble

Potser et maten o potser

Se’n riguen, potser et delaten

Tot això són banalitats

Allò que val és la consciència

De no ser res sinó s’és poble

Vicent Andrés Estellés

Ver traducción

SERGI CASTILLO, JURANDO EL CARGO OBTENIDO CON EL PSOE