Ha remitido un detallado informe a la Dirección General de Catastro donde pide una modificación para evitar pagos desmesurados como está sucediendo ahora por una estructura ligera e inherente al cultivo
LA UNIÓ pide un cambio de la tipología catastral de la estructuras de malla del níspero para evitar pagar como una construcción industrial
4 de febrero de 2016.- LA UNIÓ de Llauradors ha pedido a la Dirección General de Catastro, dependiente del Ministerio de Hacienda, una revisión de la tipología de los invernaderos ya que los valora catastralmente como una construcción de uso industrial y los clasifica como nave de fabricación y almacenamiento como es el caso de la malla del níspero cuando se trata de estructuras ligeras e inherentes al cultivo.
Tras la modificación del procedimiento de valoración de construcciones en suelo rústico del año 2007 se cambia la tipología y la categoría de todos los invernaderos (se consideran como tales cualquier tipo de estructura sea malla, plástico o construcción), lo que provoca un aumento de sus valores catastrales como ha sucedido en la zona de la Marina Baixa y que los agricultores deban pagar cantidades desorbitadas tal y como vienen detectándose en las nuevas revisiones catastrales. Esta situación afecta en la Comunitat Valenciana a productores de hortalizas, nísperos, cultivos tropicales (kiwi, aguacate, etc.,.) e incluso a los cítricos pues hay muchos protegidos con mallas.
De todas las definiciones técnicas y comunes se deriva que los invernaderos de uso más común en el sector agrario, sobretodo el mediterráneo, son una estructura ligera y sin forjado, por lo que no son una construcción para estar clasificada como de uso industrial y nave de fabricación y almacenamiento. Por las características de la actividad, su uso no tiene como objetivo fabricar ningún bien o servicio ni mucho menos como construcción para uso de almacenamiento.
En este sentido, LA UNIÓ argumenta en el informe remitido al Ministerio de Hacienda que los invernaderos son simplemente la herramienta necesaria para el control de determinados parámetros productivos, como: temperatura ambiental y del suelo, humedad relativa, concentración de anhídrido carbónico en el aire, luz, etc., en lo más cercano posible al óptimo para el desarrollo de los cultivos que se establezca y en ningún caso se trata de una instalación de almacenamiento al destinarse al cultivo y desarrollo de bienes perecederos, alimentos. También la normativa existente respecto a la valoración de las construcciones que determinan el valor catastral de los bienes inmuebles de naturaleza urbana certifica la petición de LA UNIÓ sobre esta modificación.
La tipología de invernaderos en la agricultura mediterránea es muy variada, destacando los siguientes: capilla y doble capilla, parral, a dos aguas, tunel y multi-tunel. Sus materiales en la cubierta son plásticos o malles de hilo de plástico y la estructura de hierro galvanizado o sin galvanizar y alambre galvanizado. Se trata de estructuras con un peso tan bajo por la tipología de la estructura y cubierta no se puede considerar como una construcción industrial, además de su facilidad para el desmontaje y montaje en otra parcela.
Las consecuencias económicas de esta tipificación de los invernaderos como construcción industrial realizada por la Dirección General de Catastro son dañinas para los agricultores que realizan inversiones elevadas en un medio de producción agrícola de carácter absolutamente provisional, desmontable, con cubierta permeable y con una estructura frágil.
Carlos Parrado, responsable del departamento de ingeniería de LA UNIÓ, indica que “al ser un medio de producción, la tipificación de un invernadero es inherente al cultivo y al suelo y, por tanto, quedando claro que no se trata de una construcción, es al suelo a quien aporta una característica de igual manera que un cultivo. Es decir, igual que se diferencian los suelos en función del tipo de cultivo que alberga cada uno de ellos, se debería ampliar y diferenciar esta información, por ejemplo a cítricos al aire libre o con cubierta, hortalizas al aire libre o bajo malla, nísperos, etc. Pero nunca considerar a los invernaderos como construcciones, ya que su definición dista mucho de ello”.
Parrado señala que “considerar esto último provoca una desigualdad manifiesta sobre los agricultores, incrementando de manera ficticia su patrimonio, con las consecuencias fiscales que esto tiene, y generando unos impuestos injustos que descapitalizan el bien en pocos años”.
LA UNIÓ está presentando recursos ya ante algunas Gerencias Territoriales de Catastro. A modo de ejemplo destaca el caso de una estructura de hierro con una malla (denominada antitrip para evitar que estos insectos, Trips, entren en contacto con los cultivos y por tanto, es un sistema de lucha biológica) al que la Gerencia Territorial de Catastro le establece un precio de más de 443.000 euros, totalmente desmesurado, y a niveles de construcciones urbanas situadas en edificios céntricos de una gran ciudad.
Para más información: Carlos Parrado, responsable del departamento de ingeniería de LA UNIÓ (670 51 30 84)
A/A SECCIÓ AGRICULTURA-COMARQUES
Ha remès un detallat informe a la Direcció general de Cadastre on demana una modificació per a evitar pagaments desmesurats com està succeint ara per una estructura lleugera i inherent al cultiu
LA UNIÓ demana un canvi de la tipologia cadastral de les estructures de malla dels nespres per a evitar pagar com una construcció industrial
4 de febrer de 2016.- LA UNIÓ de Llauradors ha demanat a la Direcció General de Cadastre, dependent del Ministeri d’Hisenda, una revisió de la tipologia dels hivernacles ja que els valora cadastralment com una construcció d’ús industrial i els classifica com a nau de fabricació i emmagatzematge com és el cas de la malla del nespre quan es tracta d’estructures lleugeres i inherents al cultiu.
Després de la modificació del procediment de valoració de construccions en sòl rústic de l’any 2007 es canvia la tipologia i la categoria de tots els hivernacles (es consideren com a tals qualsevol tipus d’estructura siga malla, plàstic o construcció), la qual cosa provoca un augment dels seus valors cadastrals com ha succeït a la Marina Baixa i que els llauradors hagen de pagar quantitats desorbitades tal com vénen detectant-se en les noves revisions cadastrals. Aquesta situació afecta a la Comunitat Valenciana a productors d’hortalisses, nespres, cultius tropicals (kiwi, alvocat, etc.,.) i fins i tot als cítrics doncs hi ha molts protegits amb malles.
De totes les definicions tècniques i comunes es deriva que els hivernacles d’ús més comú en el sector agrari, sobretot el mediterrani, són una estructura lleugera i sense forjat, per la qual cosa no són una construcció per a estar classificada com d’ús industrial i nau de fabricació i emmagatzematge. Per les característiques de l’activitat, el seu ús no té com a objectiu fabricar cap ben o servei ni molt menys com a construcció per a ús d’emmagatzematge.
En aquest sentit, LA UNIÓ argumenta en l’informe remès al Ministeri d’Hisenda que els hivernacles són simplement l’eina necessària per al control de determinats paràmetres productius, com: temperatura ambiental i del sòl, humitat relativa, concentració d’anhídrid carbònic en l’aire, llum, etc., en el més proper possible a l’òptim per al desenvolupament dels cultius que s’establisca i en cap cas es tracta d’una instal·lació d’emmagatzematge en destinar-se al cultiu i desenvolupament de béns peribles, aliments. També la normativa existent respecte a la valoració de les construccions que determinen el valor cadastral dels béns immobles de naturalesa urbana certifica la petició de LA UNIÓ sobre aquesta modificació.
La tipologia d’hivernacles en l’agricultura mediterrània és molt variada, destacant els següents: capella i doble capella, parral, a dues aigües, túnel i multitúnel. Els seus materials en la coberta són plàstics o malles de fil de plàstic i l’estructura de ferro galvanitzat o sense galvanitzar i filferro galvanitzat. Es tracta d’estructures amb un pes tan baix per la tipologia de l’estructura i coberta no es pot considerar com una construcció industrial, a més de la seua facilitat per al desmuntatge i muntatge en una altra parcel·la.
Les conseqüències econòmiques d’aquesta tipificació dels hivernacles com a construcció industrial realitzada per la Direcció General de Cadastre són nocives per als llauradors que realitzen inversions elevades en un mitjà de producció agrícola de caràcter absolutament provisional, desmuntable, amb coberta permeable i amb una estructura fràgil.
Carlos Parrado, responsable del departament d’enginyeria de LA UNIÓ, indica que “en ser un mitjà de producció, la tipificació d’un hivernacle és inherent al cultiu i al sòl i, per tant, quedant clar que no es tracta d’una construcció, és al sòl a qui aporta una característica d’igual manera que un cultiu. És a dir, igual que es diferencien els sòls en funció del tipus de cultiu que alberga cadascun d’ells, s’hauria d’ampliar i diferenciar aquesta informació, per exemple a cítrics a l’aire lliure o amb coberta, hortalisses a l’aire lliure o sota malla, nespres, etc. Però mai considerar als hivernacles com a construccions, ja que la seua definició dista molt d’açò”.
Parrado assenyala que “considerar això últim provoca una desigualtat manifesta sobre els llauradors, incrementant de manera fictícia el seu patrimoni, amb les conseqüències fiscals que açò té, i generant uns impostos injusts que descapitalitzen el bé en pocs anys”.
LA UNIÓ està presentant recursos ja davant algunes Gerències Territorials de Cadastre. A manera d’exemple destaca el cas d’una estructura de ferro amb una malla (denominada antitrip per a evitar que aquests insectes, Trips, entren en contacte amb els cultius i per tant, és un sistema de lluita biològica) al que la Gerència Territorial de Cadastre li estableix un preu de més de 443.000 euros, totalment desmesurat, i a nivells de construccions urbanes situades en edificis cèntrics d’una gran ciutat.
Per a més informació: Carlos Parrado, responsable del departament d’enginyeria de LA UNIÓ (670 51 30 84)
Punta Canfali 