Beatriu Nomdedeu, Regidora d’Agricultura, Pesca, Ramaderia i Horts Urbans, i adjunta d’Urbanisme, va proposar aprofitar l’oportunitat històrica que se’ns presenta per anar un poc més enllà de la declaració de Paratge Natural de l’esmentada cala i  incloure-la en el Parc Natural de la Serra Gelada del qual ja formen part la Illeta i l’Illot de l’Olla, juntament amb el tram de costa que va des de la desembocadura del Riu Algar fins a la fita del Parc en el Morro de Toix.

La diferència entre ambdues figures de protecció està en el fet que el Paratge Natural ha de ser compatible amb els drets privats existents sobre eixos espais, és a dir, la propietat mantín els drets sobre eixos terrenys o béns, i es tracta d’una figura de protecció de valors d’interés local, mentre que el Parc Natural protegeix valors que  es consideren adequats per a integrar-los en xarxes nacionals i internacionals d’espais protegits. A més, el dret de la propietat en el cas dels Parcs Naturals, no està per damunt de la protecció la qual cosa dóna garantia d’una protecció real.

Amb la figura de Parc Natural aconseguiríem dos objectius: per un costat, el tram de costa nord del nostre municipi formaria part de la Xarxa Natura 2000 de manera efectiva materialitzant físicament la connexió  del litoral alteà amb eixa xarxa d’espais naturals en l’àmbit internacional; per l’altre, la protecció definitiva, a escala autonòmica no condicionada a la voluntat de l’equip de govern que hi haja ni al dret que la llei dóna a la propietat dels terrenys declarats Paratge Natural (Llei de la Generalitat Valenciana 5/1988, de 24 de juny, per la qual es regulen els Paratges Naturals de la Comunitat Valenciana).

La raó fonamental per elegir esta figura de protecció de Parc Natural, enfront de la de Paratge Natural la trobem a la llei 11/1994, de 27 de Desembre, de la Generalitat Valenciana, d’Espais Naturals Protegits, que a l’article 9.1 defineix el Paratge Natural com «les zones compreses en un o diversos termes municipals que presenten especials valors naturals d’interés local que requerisquen la seua protecció, conservació i millora i siguen declarades com a tals a instàncies de les entitats locals».

La Regidora d’Altea amb Trellat considera que la definició que fa la llei per a Parcs naturals s’ajusta amb més precisió als valors presents en el tram nord del litoral alteà. La importància geològica de l’aflorament volcànic i la platja fòssil de la cala del Soio,  la protecció de l’hàbitat de Posidonia Oceanica, els esculls de la platja de l’Olla així com de l’ecosistema de la desembocadura del Riu Algar, no són valors d’interés local sinó «àrees naturals  representatives dels seus ecosistemes, singulars per la seua flora, la seua fauna, i/ o  les seues formacions geomorfològiques, a més de la bellesa dels seus paisatges, els seus valors ecològics, científics, educatius, culturals i/o estètics, la conservació dels quals mereix una atenció preferent i  adequats per a la seua integració en xarxes nacionals o internacionals d’espais protegits» (art.7.1 Llei 11/94).

També hi ha, però, un altra figura de protecció que s’ajustaria millor a les característiques de l’aflorament volcànic i la Cala del Soio, que és la de Monument Natural que no entraria en contradicció en la seua inclusió junt amb tot el tram nord de la nostra costa, en el Parc Natural de la Serra Gelada, i que protegeix els valors per damunt del dret de la propietat i es de protecció autonòmica.

Per altra banda, tant les praderes de Posidonia que són praderes submarines mil·lenàries, com els esculls, estan identificats com a Habitats Prioritaris  a l’annexe I de la Directiva d’Hàbitats  Europea 92/43/CEE el que significa que la seua protecció és prioritària per tal de frenar el perill de desaparició que pateixen. Sobre les praderes la Directiva diu concretament, que totes les zones amb presència de  Posidonion Oceanicae han de ser designades com  a Zones Especials de Conservació.

Per tot el comentat, des d’Altea amb Trellat creiem que hem d’aprofitar el moviment social i la predisposició tant de l’equip de govern alteà com de la Conselleria, per blindar de manera definitiva la protecció que es mereix la costa nord d’Altea.