Companyes i companys de Corporació.
Autoritats.
Reines de les Festes Majors Patronals.
Senyors Presidents de la Comissió de Festes i de l’Associació de Penyes.
Components de la Comissió de Festes i de l’Associació de Penyes.
Senyores i senyors.

Ens reunim hui en sessió plenària i institucional de la Corporació Local de Benidorm, per fer complir el seu acord unànime del 27 d’abril de de 2012 pel qual es va instituir el 8 de maig con a Dia de Benidorm.

I és que si cada dia de l’any ha de ser i és per a tots nosaltres un dia al servici de la nostra ciutat, hui, quan commemorem el 689 aniversari del naixement del nostre poble, Benidorm ha de ser encara més el far que marque el nostre rumb y que dirigisca les nostres singladures.

Com tots sabeu, recordem hui un acte tan capital com el del naixement de la nostra ciutat quan a la ciutat de València, aquell 8 de maig de 1325, davant del notari Joan Cerdà, l’almirall Bernat de Sarrià atorgava a un grup d’hòmens i dones que vivien a Benidorm la seua Carta de Poblament, la nostra partida de naixement com a poble.

Com diu el catedràtic Francisco Amillo Alegre, en la seua obra “Historia de Benidorm, d’els origens a 1960”: La importància històrica de la Carta de Poblament de Bernat de Sarrià no residís per tant en la creació d’una entidad física, que ja existia, sinó en la creació d’un municipi, d’una entitat jurídica amb la capacitat d’autogovern limitada per la jurisdicción senyorial. Esta entitat juridica és la que ha continuat fins als nostres dies, a pesar de les transformacions i adaptacions que ha experimentat al llarg de la seua història, per tant, la Carta de Poblament de 1325 es pot considerar sens dubte com l’acta de naixement del municipi de Benidorm.

En este punt, m’agradaria cridar l’atenció en la paradoxa que, dins d’un sistema feudal i autoritari com era el vigent en eixe moment, se li concedix al nostre municipi capacitat d’autogovern, competències i drets, en clara confrontación amb el moment actual en què, dins d’un sistema democràtic totalmente refermat, s’està menyscabant eixa autonomia local i retallant les competències municipals per part de l’estat, atorgant eixes funcions a altres administracions superiors en un clar gir centralista dels que ens governen en mes altes esferes.

Un altre punt de vital importància en la Carta de Poblament i que va marcar segles despres el futur de la nostra ciutat residís en que el dit document marcava els límits territorials del nostre municipi, amb una àmplia franja costanera en què s’incloïen les més preades joies actuals del municipi, les nostres platges, tresors al voltant de les què la nostra gent, senpre audaç i emprenedora, ha sabut crear eixa gran infraestructura hotelera que ha convertit a Benidorm en referent mundial turístic i en el millor, sens dubte per a este alcalde, destí vacacional del nostre planeta.

Entre les obligacions que s’imposava als pobladors del terme munipal, una d’elles era la de l’obligació a lluitar per a defendre el territori, defensa que amb el temps i degut primer a la freqüent pirateria que asolaba la costa en eixe moment, junt amb la posterior activitat corsària i el contrabant existent segles després, va fer que el nostres antecessors es feren a la mar per a salvaguardar le seues cases i les seues families. Esta obligacio es, sens dubte, l’embrió dels excel•lents mariners locals dels que ha gaudit el nostre Benidorm i que ha nodrit durant mols anys a la marina mercant i militar de magnífics profesionals qualificats, des de capitans de navili a simples mariners, que han solcat els oceans fent gala del prestigi i bon fer de la nostra gent.

La Carta de Poblament també, a banda d’obligacions, atorgava drets i privilegis, entre el que m’agradaria destacar el de l’aprofitament del mar, dret que, tal i com també destaca Francisco Amillo en la seua anterioment esmentada obra “era lliure, sense pagar res pels productes descarregats en el port o la platja, encara que per la pesca caldria pagar al senyor territorial el diezmo”.

Este dret també ha sigut fonamental per al futur del nostres avantpassats, a l’obrir-los les portes per a l’activitat pesquera en la nostra badia, destacant sens dubte en la dita activitat l’art de l’almadrava, tècnica de què el nostres pescadors es van fer autèntics experts, fruit de tot aixó es van guanyar una merescuda fama de tècnics excelents per la que van ser sol•licitats al llarg de tot el Mediterrani per a fer-se carrec de les nombroses almadraves calades en ell.

Un altre dels importants drets atorgats era el de poder edificar cases per tot el terme, no sols dins del nucli urbà, obrint amb aixó les portes per a la creació de la nostra volguda horta, llavors de secà, que va haver d’esperar a l’atorgament d’una nova Carta de Poblament, en este cas la de Beatriu Fajardo en 1666, per a veure com la construcció del Rec Major de l’Alfas i Benidorm permetia, amb l’aportació de xicotets però vitals cabals d’aigua, la creació de regadiu en la zona i la consegüent expassió dels terrenys destinats a l’horta.

Com hem vist, la Carta de Poblament no sols va ser un document de vital importància per als pobladors del nostre terme municipal en eixes dates, sinó que també va ser l’autentic germen del Benidorm actual, posant les bases per al desenvolupament econòmic i demogràfic que ha fet que la nostra ciutat poguera evolucionar fins a convertir-se en el que és ara, una gran ciutat de la què poden disfrutar diariamente els seus veïns i els milions de persones que ens visiten al llarg de tot l’any.

Por tots estos motius, per la importància capital de la Carta de Poblament en la història de la nostra ciutat i aprofitant la futura inauguración del Museu Boca del Calvari, del que està treballant la regidoria de Cultura i Patrimoni Històric en el seu contingut i gestió, vull anunciar que, des d’este ajuntament, s’en va ha sol•licitar formalmente a l’Arxiu del Regne de València la cessió temporal de la còpia datada en 1521 del document de la Carta de Poblament de Benidorm de 1325, perquè tots podem disfrutar en les dates d’obertura d’eixes instalacions, que pasasàn a ser el lloc de referencia de la història de Benidorm, de la contemplación del document que va marcar, en el segle XIV, l’esdevindre de generacions i generacions de Benidormers i Benidormeres fins a l’actualitat.

A més, hui, amb la commemoració que estem celebrant i amb les activitats que s’estan desenvolupant al llarg de la setmana, volen recordar-li a les generacions futures d’hòmens i dones de Benidorm eixa data fonamental de la nostra historia, perquè les nostres tradicions romaguen vives d’esta manera al llarg dels temps i, com deia el Mestre Vicent Andres Estelles, en un del seus poemes que he repetit en més d’una ocasió:

Assumiràs la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per sempre, poble.
Perquè allò que val és la conciencia
de no ser res, si no poble.

I tot açò ho estem aconseguint amb el treball esforçat d’un reduït grup d’homens i dones que, agrupats en la Comissío de la Carta de Poblament i recolzats per les regidories de Festes i Cultura, dediquen una gran part del seu temps d’oci al rescat de les tradicions del nostre poble. Un treball que ja pot contemplar-se en l’exposició de la Casa del Fester.

Una comissió, la de la Carta de Poblament, que a més ens obsequia amb una Setmana Cultural en què el teatre i la música servixen d’aperitiu de la magnífica representació de l’atorgament de la Carta de Poblament que tindrà lloc dissabte, després de la intervención de la mantenidora, una dona, Bea Farach, coneixedora de les nostres arrels i sempre disposada al treball per la Nostra cultura i les nostres tradicions.

Així, sense perdre el nostre origen però amb la mirada en el futur, dia a dia, any a any, construïm, des d’aquell 8 de maig de 1325, la història d’una ciutat que, en cada moment del seu esdevindre, ha sabut donar la resposta adecuada als problemes especifics que ha travessat.

Per aixó, a pesar d’estos últims anys de dura crisi econòmica a tot l’Estat Espanyol i a Europa, la nostra ciutat s’ha mantingut amb una desocupación inferior en un 15% al de la mitjana estatal i amb una catàleg de servicis socials municipals que ha intentat donar resposta a aquells benidormers que més ho necesiten.

Per estos motius, Benidorm està sent pionera a l’hora de la recuperació, posant de manifest els nostres indexs d’ocupació turística que estarem entre les ciutats que primer abandonaran esta crisi de malson.

I és que, a pesar que som una de les ciutats més obertes i cosmopolites de l’Estat i de que som referència per a molts països d’Europa, este Benidorm modern i innovador mai ha oblidat ni els seus orígens, ni la seua pròpia identitat.

I per a finalitzar, permeteu-me que arreplegue les últimes paraules de la meua intervenció de l’any passat i les torne a utilitzar enguany per a dir-vos que, aplegat el 8 de maig, a mes de reivindicar este magnífic Benidorm de avui on tenim el plaer i l’honor de viure i conviure, este Benidorm capital del turisme de tota la conca mediterrània, este Benidorm que fem tots dia a dia, reivindiquem també i donem tot el valor que te a aquelles tradicions tan importants, a aquella pedra angular, a aquella Carta de Poblament sobre la qual generacions i generacions d’hòmens i dones van construir la nostra ciutat i la nostra història.

I com recorda Raimon quan canta al poeta Ausiàs March, “desconéixer les nostres arrels, allunyar-nos-en, constituïx el gest suïcida d’un idiota perque perdre les tradicions és perdre la identitat”.

I els hòmens i les dones de Benidorm, amigues i amics, ens sentim orgullosos i satisfets de les nostres arrels, de la nostra identitat i de les nostres tradicions.

Moltes gràcies i Visca Benidorm.